En aquesta fase d’intervenció acompanyada hem hagut de presentar a la classe de tutoria una sèrie de dinàmiques a l’alumnat de 2n d’ESO prèvies a un taller de sexualitat que vindran a donar des d’una entitat externa. La dinàmica consistia a fer escriure o dibuixar en un DIN A3 tot allò que l’alumnat relaciona amb la paraula sexe i exposar-ho a la classe.

Els nens ràpidament van monopolitzar els dibuixos i els escrits, mentre que les noies se sentien cohibides alhora que atacades per alguna de les argumentacions dels alumnes, que mostraven un rebuig notori cap a qualsevol concepte relacionat amb feminisme, col·lectius lgtbi i altres. Consideraven el tema com una espècie de batalla de sexes on els alumnes encara massa infantils no acabaven de comprendre el problema, i aquells que estaven en ple procés hormonal demostraven una competitivitat no massa adient amb el tema. Les noies per la seva banda, gairebé no tenien veu i les poques que s’atrevien a dir la seva potser no eren del tot portaveus del pensament general, i entraven en el joc provocat per l’altre bàndol. La situació era complexa de controlar, i alguns dels comentaris es trobaven clarament fora de lloc, però s’escudaven en què el tema no era un tabú i que tot es podia parlar. Era difícil perquè el desconeixement i la confusió eren notoris, però els arguments sorprenentment autoritaris i tancats; alhora que el tema incomodava a gran part de l’aula que considerava que ja es feien masses xerrades sobre aquest tema, i que començaven a estar-ne cansats.

Seguint el model de Korthagen, després de l’observació detinguda crec que els elements fonamentals a tractar eren la diferència entre els nois i les noies respecte al tema, la diferència entre els mateixos nois (alguns amb una sexualitat molt desenvolupada i d’altres als que aquest tema encara semblava llunyà) i el cansament general sobre el tema del qual consideren que se’ls dona molta informació, però alhora mostren una falta d’assoliment important.

En la següent sessió de tutoria vam provar d’unificar 2 grups i separar-los per nois i per noies, per tal que aquestes poguessin parlar amb més llibertat. Malgrat les reticències inicials d’alguna part de l’alumnat el cert és que segons es va valorar va funcionar lleugerament millor. Jo vaig assistir a la tutoria dels nois (ja que potser les noies se sentien cohibides per la meva presència), on els temes que sorgien eren similars a la classe anterior, però sense causar un clima tan incòmode. Tampoc era un oasi, pel fet que alguns dels alumnes amb masculinitats més diverses, estaven clarament incòmodes i inclús temien el moment d’arribar a aquesta tutoria. I d’altres no participaven perquè no entenien gaire el tema i temien que es riguessin del seu desconeixement. Per la part de les noies, segons van explicar les respectives professores, es van mostrar un pèl més participatives, però el fet de compartir espai amb alumnes d’altres cursos també les va cohibir per desconfiança i falta de coneixement.

Així doncs, després del “Trial” podem concloure que la prova de la diferent gestió a l’aula ha funcionat de manera relativa, ja que han sorgit nous problemes a canvi de solucionar-ne els vells. Però el clima ha millorat de manera notable i crec que si es manté en el temps les noies podran sentir-se més còmodes entre elles, mentre que pels nois encara s’hauria de buscar un mètode més adient, que respecti l’àmplia diversitat del curs.