Durant l’estada al màster he après a planejar seqüències didàctiques, situacions d’aprenentatge, o projectes en els quals desenvolupar les diferents competències que volem treballar. Però el cert, és que totes aquestes qüestions són abordades de manera general, s’anomena de manera teòrica la seqüència, es temporitza, i s’executa un joc mental en el qual tot encaixa en els temps proposats, i s’atén a la diversitat de manera clara i concisa. I no és fins que planteges una situació amb la qual verdaderament t’hauràs d’enfrontar, com ho és el cas de les pràctiques, que no et planteges seriosament cada sessió, analitzant-ne la utilitat, i tractant de preveure en tot moment la temporització de les activitats que suggereixes, i com aquesta pot ajudar-te en una correcta gestió de l’aula i una millora en la significació dels aprenentatges i el progrés dels estudiants. És a dir, quan t’enfrontes de veritat amb la realitat d’haver de conduir una aula de secundària observes la importància de tenir una classe motivada, i com aquesta motivació tan sols s’adquireix des d’una contextualització dels aprenentatges. Una classe motivada, no tan sols et tranquil·litza com a docent (ja que no et portarà problemes) sinó que també t’engresca a avançar i a gaudir més de la teva feina, propiciant una major implicació també per part del docent perquè tot continuï funcionant correctament. La por de trobar-se en una situació adversa, fa que el plantejament de les sessions sigui extremadament curós (no com a molts dels treballs teòrics), ja que del teu bon planning i va la teva tranquil·litat i el teu benestar.

En aquest sentit, trobo que ha estat primordial per a mi, entendre com funcionen les eines TIC, i com està organitzat el currículum en la intranet de l’escola (perquè jo venia dels clàssics llibres de text, i no acabava de comprendre com funcionava aquest nou model). Poder plantejar tota la meva unitat des d’un únic Sites ha facilitat no tan sols la meva feina, i per tant la meva gestió a l’aula, sinó també la comprensió de l’activitat per aquells alumnes que o bé faltaven a classe, o bé no havien estat del tot atents, i poder gaudir de la informació en xarxa els ajudava a reenganxar-se. També he après, a concretar el currículum que implanto per tal que s’adeqüi a la planificació general del centre sabent connectar les competències i els sabers que la meva unitat ofereix amb d’altres que s’havien fet ja o que es farien (com per exemple la participació en els jocs florals de Sant Jordi, on els alumnes han pogut posar altre cop en pràctica molts dels conceptes treballats en la unitat).

Finalment, el centre ha decidit publicar alguns relats a la revista de l’institut, fomentant l’entorn com un indret de participació i de generació d’un clima cultural propici i engrescador. Potser, la part que més dificultosa m’ha estat d’aplicar (per les complexitats de la meva unitat) és aquella relativa a l’atenció a la diversitat, ja que m’ha estat difícil trobar un equilibri entre el progrés general de l’activitat i l’atenció individualitzada que requerien certs alumnes; perquè ràpidament altres grups de la classe em requerien, o es descontrolaven i em dificultaven la gestió de l’aula. Respecte a aquest últim punt, trobo que és l’aspecte més rellevant i en el qual més dificultós és trobar el teu paper en el poc temps d’intervenció autònoma del que gaudeixes. Trobo que és una competència difícil d’explicar des d’una branca teòrica (més enllà que explicant que si aconsegueixes realitzar una bona situació d’aprenentatge, ben contextualitzada i temporitzada et facilitarà la gestió pel fet que tindràs una classe motivada), i que no és fins que t’hi trobes que no et descobreixes com a professor, i observes amb major claredat quins són els teus punts forts a fomentar i quins són aquells a millorar. És difícil trobar l’equilibri i el punt mitjà que hi ha entre una figura autoritària i un amic, i que és el lloc del mentor; però cada mentor ha de trobar la seva pròpia veu i la seva manera d’apropar-se al seu alumnat, i aquesta tan sols es descobreix amb el temps i l’experiència.