Per aquest període, em basaré en el cicle reflexiu de Gibbs, per fer les meves entrades. Exposant en un inici els meus plans d’acció envers la unitat didàctica, el funcionament (descripció), els meus sentiments envers aquest, i finalment avaluant cada sessió, analitzant-la i extraient-ne conclusions per a les pròximes.

Em vaig presentar a la meva primera classe autònoma amb molts nervis; la meva experiència anterior no va ser gaire bona com ja vaig relatar en la respectiva entrada, però aquest cop portava molt ben preparada la meva sessió. Adjuntaré a sota l’enllaç del Sites en el qual es podrà veure la unitat didàctica que vaig plantejar i la taula d’aquesta, però de manera resumida, al llarg de 8 sessions lectives a cada classe (2n d’ESO A i B), els alumnes havien de dividir-se en grups de 4 estudiants, i cada un d’aquests havia de llegir un relat diferent de Roald Dahl que es sortejava mitjançant l’aplicació “Wheel Decide”. Sobre aquest relat havien de respondre un qüestionari que serviria per avaluar-ne la comprensió lectora. Després, aprenent diferents mecanismes i estructures de l’escriptura creativa, havien de redactar la introducció del seu relat com si n’escrivissin un de nou, aquesta introducció rota al grup contigu que n’haurà d’escriure el nus, i aquesta història tornarà a rotar al següent grup que n’escriurà el desenllaç. Finalment, seguint les normes de coherència, cohesió i adequació, els grups hauran de corregir el relat nou que hagin rebut per tal de deixar-lo llest per a la seva publicació. A l’última sessió, els relats seran llegits i posats a discussió pels membres de la classe, que hauran participat en la construcció de gairebé tots els relats. La decisió d’aplicar-la a dues aules diferents estava pensada precisament per a poder rectificar els errors que em trobés a una classe per a la següent, però també per veure com responen diferents tipus d’alumnat a una mateixa activitat. Però aquesta era la primera sessió, a la primera classe, i l’únic que tenia eren nervis; a més les sessions d’introducció a una unitat, segons el que vaig observar en tota la meva estada a pràctiques poden o bé ser molt feixugues (i, per tant, per explicar quatre conceptes clau t’hi estàs tota la classe) o bé s’entén tot ràpidament i et quedes sense continguts pels minuts finals.

En el meu cas em vaig curar en salut, totes les meves sessions, contemplaven un temps de treball a la segona meitat de la classe que quedava o bé com a deures a portar el dia vinent, o bé com a feina a completar a la següent sessió, però que en tot cas era extremadament difícil d’acabar en la mateixa sessió. En aquest cas, la segona meitat de la classe estava orientada a la lectura d’un relat. Per la meva experiència en el Pla Marcell, havia vist que l’hora de lectura del centre, els alumnes no llegien massa, i en aquesta activitat era vital la lectura i comprensió del relat, per això amb l’ajuda de la meva tutora vam proposar el model de lectura rotativa que s’explica en el mateix Sites.

La classe va començar prou bé, vaig tractar com havia après de no fer una classe magistral, sinó que constantment intentava que tot i conduir jo la classe, s’avancés al seu ritme mitjançant les seves aportacions. A més, m’interessava saber quin era el seu nivell, i quins continguts no calia repetir massa i quins sí. Els alumnes tenien força clara l’estructura dels relats, però els va anar bé repassar algunes convencions de cada part. La primera part de la classe es va allargar una mica, però ja que la formació dels grups va ser més lenta del que esperava (tot allò que impliqui moure taules i cadires m’ha quedat clar que comporta bastant temps) i vaig decidir que el millor era que llegissin de manera autònoma, sense explicar el model de lectura rotativa, perquè no hi hauria temps. El moment de la lectura va ser dificultós, pel fet que la classe (2n B) tenia fama de sorollosa i així ho van demostrar, però en comparació amb la meva experiència anterior l’experiència va ser positiva, perquè més de la majoria dels alumnes es trobaven llegint el relat.

Amb l’experiència de la formació dels grups, i el coneixement dels conceptes que tenien més assolits, vaig poder amb l’altra classe (2n A) corregir alguns factors de temporització que em van ajudar a poder dedicar vertaderament tota la segona meitat de la classe a la lectura. Vaig poder explicar el model de lectura rotativa, però els alumnes em van dir que preferien la lectura autònoma, així que vam arribar a l’acord que si els veia treballar podien llegir com volguessin. Menys un grup, tots els alumnes van decidir llegir de manera autònoma, i el cert és que tothom es va mostrar molt concentrat durant la lectura. Però altre cop la meva inexperiència va propiciar una petita discussió, ja que el grup que llegia de manera rotativa molestava (en haver de llegir en veu alta) a la resta de grups. Jo no volia però tallar el ritme de treball d’aquell grup (que era especialment conflictiu i estava demostrant un bon nivell de concentració), així que vaig dir a aquells que els molestava que podien posar-se auriculars o allunyar-se si ho volien, però que no els podia tallar perquè era part de l’activitat.

Avaluant aquesta primera sessió, crec que és encertat el fet d’estructurar les classes contemplant la segona meitat com una franja de feina activa per part de l’alumnat, i on depenent de les dificultats que s’hagin produït a la part més teòrica, tindran més o menys temps per treballar. El fet de donar ordres clares ajuda a la gestió de l’aula, ja que els alumnes no es veuen perduts, però cometo alguns errors de saltar-me coses a l’hora de parlar en públic que he de tractar de rectificar. I finalment, trobo que he d’aconseguir tenir més autoritat davant l’alumnat, no en un sentit negatiu, sinó que aconseguint una uniformitat de discurs per a tothom que no creï confusions. És a dir, sense abandonar el model democràtic, no puc dir “Aquesta feina aniria bé tenir-la feta pel dilluns, però del dimecres no pot passar, ja que allà és necessària” sinó que he de donar la data concreta pel dilluns, i ja pressionaré posteriorment a qui no ho hagi fet. Però aquestes divagacions en les quals caic a vegades (com per exemple deixar a cada grup que llegeixi com prefereixi) per tal de caure’ls bé o no tenir-los emprenyats, haurien de transformar-se en instruccions clares, i no tant en consells.

Enllaç al Sites, on es pot trobar tota la informació sobre la unitat didàctica i com aquesta ha estat presentada als alumnes.

https://sites.google.com/uoc.edu/rotamos-los-cuentos/p%C3%A0gina-principal

Taula inicial del projecte en castellà: