A aquestes altures de la seqüència didàctica, començo a observar canvis notoris entre les dues classes i la manera d’interioritzar els aprenentatges. Comentant amb un company de pràctiques que fa també la seva unitat a les dues mateixes classes, però que em portava un parell de sessions d’avantatge, em comentava que el B li és molt més dificultós que l’A, ja que tot i tenir un nivell més alt, tendeixen a tenir un comportament erràtic, havent-hi constantment variïs focus de soroll als que s’ha d’estar cridant l’atenció. Mentre que l’A, tot i tenir un nivell acadèmic més baix mostra una actitud més bona, i les conductes disruptives les monopolitzen un parell d’alumnes. Doncs bé, el meu pla d’acció va ser tractar de fer tan amena com sigui possible la sessió 2 (més teòrica) utilitzant constantment referents cinematogràfics que els alumnes poguessin conèixer, Prezi’s amb estructures de diferents pel·lícules, i inclús fent-los analitzar un segment d’un episodi dels Simpsons. I abordar la sessió 3 i 4, amb un tracte molt més enfocat a les correccions i xerrades grup per grup, combinades amb l’ús d’un cronòmetre digital que els fes acabar les respectives parts quan tocava.

El grup B, tot i que és cert, que en la fase teòrica es distreien més (encara que van mostrar un comportament molt actiu), van realitzar els escrits a l’hora que tocava amb un toc original, i fent cas tant d’aquells consells que els donava com de les eines que els havia ofert per escriure un relat. Tot i que a l’hora de treballar, xerraven, feien bromes i es distreien, avançaven constantment en els seus escrits i no calia que jo els perseguís, ja que eren ells qui venien a buscar-me per fer les preguntes adients. No tot era meravellós, a alguns grups, hi havia elements que no aportaven idees o participaven en l’activitat; i en alguns casos era un tema d’actitud i havies d’estar-hi a sobre per què fessin la feina amb els seus companys, però en d’altres el problema era de nivell, i no vaig acabar de saber resoldre aquest conflicte adaptant aquesta part de l’exercici a aquest alumnat.

El grup A, en canvi, va mostrar una actitud extremadament bona a la part teòrica, tot i haver de repetir més els conceptes perquè els interioritzessin. Però al començar la part pràctica (l’escriptura creativa del seu propi relat) va funcionar considerablement pitjor. Com les classes van ser posteriors al B (grup amb el qual va anar força bé), i jo anava amb la idea que era un grup que funcionava millor, tan sols vaig preparar-me alguns canvis per als alumnes amb més dificultats, com proposar-los que no calia que s’encarreguessin d’escriure, però aportessin idees oralment i llegissin els escrits que els arribaven per explicar-los a la resta de companys. Però em vaig trobar amb una classe, que com que no havien interioritzat tan bé els mecanismes com l’anterior, es trobaven perduts cada vegada que jo no era amb el grup. Seguien les idees que jo els donava al peu de la lletra, i tan sols en aquelles parts que jo els deia, i m’era molt dificultós fer-los entendre que havien de revisar-ho a tot l’escrit i tenir una idea global de cada concepte. El temps que estava amb cada grup va augmentar considerablement, i necessitava passar per tots ells, ja que no es van mostrar tan autònoms, així que després de la sessió 4, els grups encara no havien començat el desenllaç.

En aquest punt, on les sessions ja s’havien igualat (els dos grups anaven a començar la sessió 5) em sentia un pel frustrat amb l’A perquè notava que amb ells funcionava molt millor el model d’exercicis tradicionals (on hi ha un enunciat i una solució) que el model competencial i situacional que jo plantejava, perquè com se sentien perduts, progressivament anaven tenint una pitjor actitud (com ja m’ha quedat clar, si l’alumnat no té una direcció clara la gestió a l’aula es dificulta, perquè els estudiants es dispersen i desmotiven). Així que havia de trobar una solució, per tal que poguessin acomplir l’activitat encarada d’una manera un pèl diferent. Rumiant, vaig decidir, que la següent sessió, on ja ens aventuraríem en la part de cohesió, coherència i adequació seguiria més un esquema de dossier, i només un cop interioritzessin els conceptes es posarien mans a l’obra amb la correcció del relat; ja que havia quedat clar, que tan sols amb exercicis orals a classe no era suficient per ells.